En Portada REFERENDUM PER LA LLENGUA

Encara hi ha molts valencianistes que no es donen conte de que l’ enemic numero 1 del valencianisme es el Partit Popular (PP). Eixe plantejament maniqueu de vore als socialistes com els enemics a batre i a populars com els aliats naturals respon a una vissio massa pueril i ingenua de les coses. Es ben cert que el Partit Socialiste del Païs Valencià (PSPV) i Esquerra Unida (EU) son dos formacions de tendencia catalanista, pero, com a minim, son sinceres i diuen lo que pensen, sense caraces ni edulcorants. No es el cas del PP, que, fent promeses de valencianisme, creà l’ Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), va oficialisar el catala i tractà de fagocitar a Unio Valenciana (UV), fent-la fora de les Corts, fomentant el transfuguisme i plantejant fins i tot en el seu dia l’ innecesaria existencia de partits nacionalistes a Valencia. Clar, en que tingam un sol partit nacionaliste (espanyol) com el PP es mes que suficient per als populars. Valencià o catala, al PP li es igual puix al cap i a la fi l’ espanyola es l’ unica llengua que conta per ad ell. Tambe hi cal estar alerta en el Bloc Nacionaliste Valencià (BNV) que, com el PP, tambe es un llop en pell de borreguet que diu una cosa i fa atra. En la meua opinio, UV deuria ser mes inteligent i en cas de pactar en un partit –siga PP o PSPV- per a ajudar-li a governar Valencia, deuria ser en una condicio irrenunciable: la de fer un referendum per la llengua. Si es veritat que vixquem en una democracia de segur que a populars o socialistes no els importarà que trie el poble. Es tracta de fer-li un puls a Espanya, de posar a Madrit entre l’ espasa i la paret: Catalunya o Valencia, tu decidixes. Ahi es a on s’ ha de vore el poder valencià!!! Si l’ oferta s’ accepta el poble escolliria entre el catala actual i una Llengua Valenciana independent. S’ acavaria per fi el genocidi llingüistic i tot estaria en orde. Si per contra, l’ oferta es rebujada llavors UV deuria fer una opossicio durissima contra el govern de torn, votant contra totes sas propostes, boicotejant fins i tot l’ aprovacio de presupostos, fent ingovernable el païs. Ningu podra tildar a UV de deslleal o antipatriota; al cap i a la fi esta es l’ estrategia de PP i PSOE de cara a debilitar els governs nacionalistes vascs. En una oposicio dura, UV a la llarga podria creixer i molt. De fet, a America i Europa estan sorgint formacions que encarnen l’ alternativa als partits tradicionals de tota la vida. El partit que es negara a fer el referendum –PP o PSPV- quedaria desprestigiat de cara a l’ opinio publica. En cap moment es deu ni es pot caure en la trampa de pactar a

canvi d’ unes meres Conselleries, ni tan sols per la de Cultura i Educacio. Aixo sols serviria per a fer valencianisme quatre anys i despres, una volta es celebraren nous comicis i ocupara la Conselleria un grup distint tornariem una atra volta al Catalunya, una, gran i lliure. Tampoc es pot caure en la trampa de fer una llei a favor de l’ oficialisat de la Llengua Valenciana front al catala; les lleis igual que es fan es desfan i en quant canviara el govern tornaria el catala. Tenim l’ experiencia de PSPV que eliminà el Valencià que va ficar Unio del Centro Democratic (UCD) i va instaurar el catala en 1982. Pero cap govern s’ atreviria mai a llegislar contra la voluntat del poble expressada en un referendum. I encara que no pacte en el PP, UV no deu tornar al servilisme d’ abans i ajudar-li a governar per eixemple votant a favor de les propostes que els populars facen a les Corts. Aixo acabaria abocant al suicidi politic a UV. Cal deprendre dels erros del passat i vore que el colaboracionisme i l’ oportunisme s’ acaven pagant molt car. Si UV aposta per actuar per lliure, d’ un modo independent, podria creixer moltissim a la llarga, tant inclus com per a guanyar unes eleccions en majoria absoluta en un futur; deu ser l’ alternativa als partits de tota la vida. Pero cal anar en conte; els catalanistes son inteligents i podrien usar el referendum en la nostra propia contra. Es tracta d’ un tema de formes. Si el referendum es planteja com l’ opcio de triar entre Les Normes de Castello –tan revestides de pseudovalencianisme com son nom- i les d’ El Puig, unes normes marginades, extraoficials, de les quals poc sap la gent, els votants es decantarien per les primeres creent, enganyats, que triaven l’ opcio valencianista. El mensage deu ser este: ¿Fem del Valencià un idioma independent del catala? Si o no? Aixina de facil. Votar pel si supon acceptar la lletra menuda: donar-li tot el poder a la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) i oficialisar les Normes d’ El Puig. Votar pel no implica continuar en la llengua pujoliana, la de l’ Institut d’ Estudis Catalans (IEC) i la de l’ AVLL. Sols es deu plantejar aixi. Pero la missio d’ UV no acava ab l’ independencia de la llengua; aixo sols es el principi. Encara queda moltissim per fer. El Zorro